Després del seu passable debut amb Imperia i el seu soporífer cd amb Angel, torna Helena Iren Michaelsen a la càrrega amb un parell de bones raons perquè ens deixem de preguntar perquè va deixar Trail of Tears, i sense el maquillatge a lo putón verbenero (a veure com tradueixen això a l'anglès) que amagava la bellesa natural d' aquesta simpàtica senyoreta en el seu anterior cd de Imperia.

La primera de les raons que ens fan oblidar aquesta pregunta, és la velocitat dels temes, més elevada que la del seu debut (i sense comparació amb Angel), que convida a una millor escolta del disc, al costat d'una diversitat en teclats, orquestració i música en general, que fa que siguin cançons perfectament digeribles, una després d'una altra.

La segona raó és que és un cd de grup, no només per al lluïment personal d'Helena, les seves cordes vocals són un element important però acoblat a la resta d'instruments (musicals) de Imperia.

El resultat no és un grandiós ni impactant cd, però sí un disc agradable d'escoltar, amb varietat de tempos i textures, amb una primera meitat d'un metall més melòdic i ràpid, i una segona meitat més orquestrada, una barreja de Therion (sobretot), Nightwish i After Forever, amb la personalitat d'Helena, que potser a alguns se'ls pugui fer una mica pesada, però hi haurà els qui agraeixin tot el treball que hi ha aquí.

Lluís