Lluny queda aquell "Fungus Amungus" (1995) que uns joves de 16 anys proposaven com una barreja de Faith No More i Red Hot Chili Peppers. Ja llavors vèiem que estàvem davant de joves promeses musicals a tots nivells, oferint-nos solos d'estil Steve Vai enmig de progressions funk fusionades amb heavy. Tenien la voluntat de crear un estil propi sense perdre la intenció d'evolucionar constantment el seu estil.

Aquesta proposta de principis es veu clarament a "A crow...", amb una proposta d'originalitat i innovació evident on ja no es sap què esperar en cadascun dels seus nous treballs. Si "Fungus Amungus" era la carta de presentació d'Incubus, amb el següent treball "Enjoy Incubus" (1997) incorporen un DJ a la formació que els portarà al "S.C.I.E.N.C.E.", una obra mestra que fa que amb la consagració del "New Metal" vagin de gira al primer festival itinerant "Family Values", promocionat per Korn, el fenomen Incubus s'escampi arreu del món. Amb aquest últim treball abandonen les seves tendències més tranquil·les dels dos treballs anteriors per encarar-se cap al rock en totes les seves cares. Existeix una clara pretensió de "tornar als seus orígens, a la sofisticació del "Fungus amungus" però amb una evolució de quasi deu anys de carrera professional" (segons paraules de Brandon Boyd, el cantant). Aquesta sofisticació s'ha traduït en una música molt més lliure, experimental, fregant les barreres del rock progressiu en alguns dels seus temes. Potser la separació del seu baixista Dirk Lance ha renovat els aires del grup, abandonant així mals entesos que hi podrien rondar. El nou baixista Benn Keney, procedent del grup "Roots", ha contribuït activament a aquest canvi musical amb un nou punt de vista que a afectat a la manera de composar -i pensar- del grup.

Solos d'estil Hendrix a "Sick sad little world", rock dur a "Megalomaniac", progressions d'acústica genials en balades com "Souther girl" o una bateria jazz a "A crow left of the murder" donen l'elegància necessària a aquests joves californians. En definitiva, un treball que com més l'escoltes, més t'agrada. Felicitats.