Onze anys, és el temps que fa des de que aquells "xavalets" de setze anys se'ns van posar al davant amb el seu primer treball "Fungus Amongus", i des d'aquell dia no han parat d'evolucionar, de provar coses,(com introduir el DJ que tant èxit ha tingut) i fins ara els ha anat força bé.

Si en el seu últim "A crow left to the murder" intentaven tornar als seus principis, però sonant com poden fer-ho aquells xavalets, amb deu anys de carrera a sobre, que es diu aviat, ara giren la truita.

Sense allunyar-se en excés de l'amigable àlbum del corb, han trobat com fer melodies enganxoses i, perquè no dir-ho, comercials, cosa que encara no havien provat, en la seva incansable gesta d'experimentar, cosa que fa que un cop tinguis el cd dins el teu reproductor, i te l'hagis escoltat un o dos cops, et faci mandra treure'l. No et fa res escoltar-lo un parell de cops més.

El disc segueix la mateixa tirada dels seus predecessors, jugant amb temes mes calmats i melòdics com "Dig" o "Love Hurts", que no té preu, o altres amb més intensitat rítmica com "Pendulous Threads" o la que li dona títol, "Light Grenades" també és obligat fer menció del seu actual single, "Ana-Molly" que em té enamorat, i del qual convé, si us passa pel cap mirar el videoclip, mirar-lo fins al final...

Doncs, això es el sisè treball que ens deixen aquests nord-americans liderats per el seu cantant Brandon Boyd, i esperem, que continuïn sorprenent-nos, arribats a aquest punt, és la seva obligació.

CrisTian