En un món dominat per tius peluts i lletjos, Com no triomfaran un grup que va començar com a grupet de col.legiales amigues? I pel que cosa es veu, els crítics s'han fixat només en això, perquè he vist tot tipus d'etiquetes, entre les quals destaquen la de gòtic i alternatiu. I no és res d'això.
El violí i les lletres ens porten a un so més folk, i la forma de cantar de Jonsu és sens dubte de l'escola de música celta de Capercaille que tant èxit van tenir fa un parell de dècades (a qui no li sonin, pot recordar la banda sonora de Rob Roy, amb alguns dels seus membres).
I pel que fa a música, es mouen entre un pop-rock força seriós i alguns tints d'un metall melòdic força "light", però on algunes guitarres o algunes bases entrarien en aquesta categoria.
El resultat és tranquil, és més un cd per escoltar de fons en bona companyia que per tenir-ho en el reproductor del cotxe, però tot i així, aquesta combinació d'estils i aquesta veu enganxa de bones a primeres, i és una bona alternativa per als qui enyorem veus com les de Moya Brennan o Karen Mathesson, però amb una música més elèctrica.

Lluís