Sempre hem considerat a la banda teutona In Extremo com una de les millors bandes de Folk Metal. Són seriosos, divertits, creatius. són tot això en la mesura justa i correcta a cada moment i sempre els hem admirat per això. A més, sempre ens fan gaudir, disc a disc (de vegades més, de vegades menys) amb els ritmes de les seves cançons, amb un dels sons metall-folklòrics més únics i personals que jo conec. També és veritat que és difícil trobar en la seva discografia intents de complicar-se la vida o evolucionar. De fet, fins fa tres anys en el seu últim treball d'estudi, "Sängerkrieg", no destaquem un canvi en les tendències melòdic-instrumentals de la banda alemanya, a més amb un resultat més que notable. "Sterneneisen" ascendeix al novè treball d'In Extremo i després de la primera i segona escolta podríem titllar-ho de inesperadament avorrit. Si se li dóna una oportunitat més, després d'un parell més d'escoltes es pot interpretar el compacte com el més madur a nivell musical que hagin compost fins avui, i la cosa canvia, realment s'aprecia aquesta maduresa compositiva i la puntuació cap al resultat final del treball podria variar alguna cosa a millor. Però solament alguna cosa, ja que quan de 12 tracks dels quals es compon un disc amb prou feines t'acaben atraient quatre (i forçant el llistó del criteri cap avall) tenim un símptoma inequívoc que per molta maduresa compositiva que s'hi hagi assolit, si acabes perdent el teu segell d'identitat característic com és el ritme enganxós, la conya, el ritme i l'energia que sempre t'ha acompanyat el conjunt ofert acaba sent més prescindible que una altra cosa. Admiro molt, i de fet exigeixo, l'evolució musical de les bandes de música (sobretot les que m'agraden). Admiro quan saben trobar aquest punt de maduresa que tard o d'hora tots hem de trobar. Però també sé distingir quan la maduresa a la qual s'ha arribat no és l'autèntica que acompanya a l'essència d'aquesta banda, i crec que In Extremo no ha trobat en aquest "Sterneneisen" la seva pròpia maduresa. De totes maneres, em preocupa relativament poc, ja que estic gairebé convençut que ho aconseguiran en el seu proper treball.

Sergi