Niels Vejlyt lidera aquest projecte danès que del primer al segon disc ha canviat gairebé tota la banda i l'enfocament de la seva música, passant d'un "no està malament, se salva per això i per això" a un "no té absolutament res que no tinguin centenars de grups més".
De la combinació de veus masculina i femenina, hem passat al ja massa típic metall simfònic de veu femenina, amb algun toquet gutural en alguna d'elles (i en la fulla de promoció ens diuen que qui col.labora a nivell masculí és en Fabio Lione. a veure si per fi li han crescut pèls en certes parts i està començant a madurar).
Kimmie Tenna Nielsen pren aquesta funció a les veus femenines, i encara que no ho fa malament, és més, té una bonica veu i una bona forma d'encarar les melodies sense repetir-se massa, musicalment n'estem farts, i més que farts, avorridíssims amb aquest estil, i ni la resta de components nous de la banda aporten res que sigui significativament millor que altres milers de bandes del mateix estil, ni la música és més interessant, ni. res.
Típic i tòpic, un pas enrere en la carrera d'Infinity Overture que a sobre amenacen amb el títol que hi haurà més parts prescindibles d'això. bé, de fet. com van fer Rhapsody.

Lluís