 La tendència dels japonesos a imitar i exagerar tot el que es fa a occident és increïble, i el món del metall no n'és una excepció. Fa temps que al Japó es respira metall i sembla que això agrada als grups, que tenen certa predilecció per gravar els seus discs en directe en les llunyanes terres que van veure néixer a Godzila. Aquest és precisament el cas que ens ocupa; In Flames, després de deu anys de frutuosa carrera, s'ha decidit a gravar un àlbum en directe a Tokyo, i d'aquesta experiència ha sorgit el gran "The Tokyo Showdown", en què repassen temes del "Whoracle", "The Jester's Race" i, sobre tot, del "Colony" y del seu darrer "Clayman".
In Flames inicien la descàrrega d'adrenalina amb les tres primeres cançons dels seus tres primers àlbums, "Bullet Ride", "Embody the Invisible", "Jotun" amb el públic completement entregat a les potents melodies de Jesper Strömblad i a les tempestes vocals d'Anders Fridén. Els suecs continuen la seva orgia death melòdica amb temes com "Food for the gods", la imprescindible "Behind Space" o la apoteòsica "Only for the weak"; en definitiva, repassen 15 temes de la seva exitosa discografia sense donar lloc a la relaxació dels presents.
D'aquest directe s'ha de destacar el contundent so tant de baix com de guitarres, amb l'únic inconvenient del bombo de la bateria, que potser sobresurt massa sense tenir un so especialment bo, però aquest detall no resta qualitat al conjunt del disc.
A molta gent no li agraden els discs en directe perquè no tenen un so tan aconseguit com en estudi, però és en directe on els grups demostren si valen realment la pena, i In Flames val molt la pena.
Ivan Cateura
|
