Els mals presagis eren aquí, però no els vam fer cas…. Paradise Lost i Dark Tranquillity havien editat sengles discos durant el 2007 però encara que eren bastant bons, no tenien l'espurna d'anteriors discos i van passar gairebé inadvertits.
I ara, entre finals de 2007 i principis del 2008, comencen a caure les grans bandes del metall actual, i no em refereixo a grups que es mantenen aquí per la tossuderia dels seus fans de seguir comprant-los els seus cds i així allargar l'agonia (Deep Purple, Iron Maiden, Metalium, Stratovarius, etc…), em refereixo als grups que porten el pes de la música actual a la seva esquena, com són Children of Bodom, Soilwork, Rage, Finntroll, Kamelot, etc…. Que editen els seus nous discos sense aportar-nos absolutament res. No podem considerar-los cds dolents, doncs les cançons estan ben fetes, hi ha un gran treball per obtenir un molt bon so, però s'han quedat estancats quant a idees i estil i les noves cançons ens sonen a mera repetició del fet amb anterioritat. El cas més flagrant sens dubte és el d'In Flames, que per ser qui són, escoltes el cd una i una altra vegada, buscant allò que estàs passant per alt, però a cada escolta no pots sinó confirmar que els temes s'assemblen massa uns a altres i tots ells al single d'avançament, aquest “The Mirror's Truth” que era quelcom que per obrir boca no estava malament: so 100% In Flames, potent i comercial, bo per a single, però no com per ser el que té de millor el cd.
La pregunta és: Podran recuperar-se de la falta d'inspiració o en un parell d'anys tindrem a bandes amb abundants idees com Beloved Enemy o the Human Abstract com referències del metall actual?

Lluís