Segur que la majoria dels que coneixeu a aquest grup ho vau fer després d'escoltar la seva magnífica versió del "Paint it Black" dels Rolling Stones, i si us ho recomanà algun amic, fou ell qui va escoltar aquesta versió abans d'interessar-se pel grup.

Realment aquella va ser l'època daurada d'Inkubus Sukkubus (bé, Incubus Succubus als seus inicis), amb bones cançons plenes de magnífiques melodies, amb una Candia Ridley a la veu (per a mi una de les millors dins del gòtic) sobre els arranjaments d'en Tony McKormack.

Els darrers discos han estat quelcom mol més suau, plens d'ambients i atmosferes, culminant al "Supernature", cd que no vam comentar en aquesta web perquè ja els crèiem perduts per al metall gòtic.

Ara, el grup britànic ens demostra que seguiren aquella tendència generalitzada dels grups gòtics amb veu femenina, doncs, o feien techno, o, com és el cas, acabaven fent cançons de bressol (gòtiques i paganes a matar, però cançons de bressol i baladetes en definitiva), però s'equivocaren i ara rectifiquen (com tants altres).

Això sí, han perdut la frescor dels inicis, les composicions són simples, monòtones i repetitives. Tot i que les guitarres amb aquesta distorsió i afinades de forma tant personal segueixin donant una marca única a les cançons, l'estructura i complexitat ha perdut molt. Han recuperat una mica la força d'abans, a veure si en el futur els deus pagans els donen també més inspiració per a les composicions.