Els vam descobrir amb el seu segon treball "The Dream", del qual van romandre en antena diversos mesos temes com "All For You" o "Forever", i després la versió de Blondie ("Call Me", per si algú tenia dubtes), que es trobava en la reedició anomenada "The Ultraviolet Edition". Un Metalcore melòdic molt encertat i equilibrat en tots els seus aspectes, amb la veu de Maria Brink dirigint la part més melòdica.
Doncs bé, aquest nou treball ens porta un petit gir en la seva música, que és encarar-la a un metalcore menys melòdic, més pròxim al que practiquen The Agonist, veu gutural de la fèmina que en les tornades es torna melòdica sent doblada per sota per la veu gutural d'algun dels seus companys masculins.
Per demostrar-ho, obren el cd amb "Gunshot", un dels temes més potents del cd, i amb una Maria més esquinçada (a les veus). Després, a partir d'aquí, es van combinant temes més melòdics amb uns altres més potents i agressius.
Però ho sento molt, però per fer aquest canvi cal dominar la veu gutural, i la Maria Brink no ho fa ni de lluny, obtenint una veu més propera a la de l'Udo que al que és gutural, anant extremadament forçada i al límit per aconseguir-la, i quan això succeeix, qualsevol feeling que pogués tenir, es perd.
Tenim bons temes com "The Promise" o "Iron Army", melòdic a les veus masculina i femenines, amb algun toquet gutural o esquinçat per part d'ambdós vocalistes, o "Stand Alone", amb una única veu melòdica femenina durant tot el tema, i que realment ens porta a pensar que poden seguir fent bona música, que la fórmula que tenien segueix sent vàlida i amb possibilitats, però la fórmula que intenten copiar de the Agonist no els funciona per a això, i els temes difícils d'aguantar fins al final influeixen la sensació global d'un disc que, sense aquests temes, tindria bona nota.

Lluís