Nou projecte arrencat per Dan Ericsson, ex-bateria de Tad Morose i que en aquesta ocasió s'emplaça rere els teclats, ja que rere la bateria hi ha el seu substitut a Tad Morose, Peter Moren. D'aquest mateix grup també hi ha el guitarrista Ghrister Andersson, i després tenim a un baixista, Henke Westin, desconegut per nosaltres. Completa la banda la principal característica del seu so, i és que Charles Rytkönen (Morgana Lefay) aporta la seva característica veu a aquest projecte de power metall de tints foscos.
Aquesta veu amb tanta personalitat junt a una molt encertada segona veu femenina fa que no només tinguem una espècie de barreja entre Nevermore i els francesos Nightmare, sinó que obtinguin un so característic i propi des de la primera a l'última cançó.
El disc hagués estat rodó si la producció i les barreges haguessin aconseguit distanciar una mica més uns temes d'uns altres, però no és així, i al final l'escolta es fa lleugerament avorrida. Tot i així cal destacar-ho com a debut, i agrair el cercar nous sons fora del més convencional i/o comercial, o el que és el mateix, de provar de fer quelcom interessant.

Lluís