Aquí hi tenim a uns grecs que, tot i ser grecs i practicants de quelcom no massa llunyà al power metall, s’ha de dir que no estan malament. Potser els grecs se m'enfaden, però que em diguin alguna una altra banda de metall melòdic del seu país que podria confondre's fàcilment amb una banda sueca o alemanya. Potser em nomenen alguna, però com a Itàlia o a Espanya, el percentatge de bandes bones en aquest estil és ridícul. Però alguna hi ha, i entre elles hi hauria els Innerwish, amb un estil que es mou entre el metall melòdic que tant ens agrada i el power metall no cridaner, que no ens agrada tant però que podem escoltar-ho sense que els nostres timpans pateixin agressions irreparables.
Sí que hi ha algun agut per allà perdut, alguna guitarra massa a lo Helloween dels 80, algun cor un pelet massa èpic, però són petites puntualitzacions dins un disc molt correcte i escoltable de principi a fi, sense estridències, amb força recursos que el fan variat i amè.
No, si al final tornaré a escoltar a les bandes de power metall per pròpia voluntat, però mentre això no ocorri, em quedo amb discos un tant melòdics i seriosos com aquest “No Turning Back”.

Lluís