Grècia sembla que està immersa en la crisi financera, però com moltes vegades succeeix, això no té perquè notar-se en el terreny artístic, almenys a nivell negatiu.
Estan apareixent bandes de tots els estils metàl.lics, unes millors, unes altres no tant. En el terreny de el "no tant" tindríem als debutants Innosense.
Aquests grecs apareixen amb un cd de metall progressiu, que no està malament, però ni sorprèn, ni emociona. No arrisquen en cap moment, ni incorporen veus guturales, ni toquets moderns, ni neoclàssics. res, es mantenen dins del metall progressiu més clàssic.
A més, perquè tinguem totes les raons d'etiquetar-los com "psié", el disc és totalment lineal, no pot ser que un tema que parla sobre sentiments personals tingui un tempo, una velocitat i unes línies melòdiques molt marcades, i un tema de temàtica totalment diferent com pot ser "Revolution Rise", on t'esperaries més potència, més velocitat, pujada de tons, de tempos. resulti que sigui un calc estilístic de la que ens parlava de sentiments. Parlaran dels sentiments que vulguin, però no tenen ni idea de com cal transmetre'ls amb la música.
Abans de continuar amb una carrera musical "psié", els recomano als Innosense que es fotin unes escoltades a l' "Elodia" delsLacrimosa, cantat en alemany i que no entens absolutament res del que diuen, però cada cançó et transmet una sensació i un estat d'ànim (o diversos consecutius). Això és el que cal fer amb la música, no crear un fil musical per a ascensors i supermercats de major o menor qualitat.

Lluís