Per a qui no conegui aquest grup en farem una presentació ràpida. In Vain és una banda enviada per algun ésser superior per tal de fer recuperar la fe de la humanitat en que la música encara pot ser una cosa enorme i indescriptible capaç de generar emocions en l’home. També s’ha d’aclarir que aquest ésser superior, com a superior que és, ha tingut la bona pensada d’afincar-los a Noruega i no, per exemple, a Espanya, per dir algun altre país a l’atzar.
El que podem trobar musicalment a “Mantra”, segona obra magna d’aquests profetes, és un recull de temes de minutatge bastant destacable, que s’inicien de forma generalment bastant simple però que, segon a segon, van adquirint unes dimensions artístiques estratosfèriques, convertint als components de In Vain pràcticament en arquitectes de catedrals sonores. En base a una sòlida fonamentació de Death Metal de caire progressiu, que sobre el paper no hauria de sorprendre a massa ningú, els temes tendeixen a créixer, poc a poc, en alçada, i grandiloqüència, guanyant en matisos i detalls fins a arribar a enormes moments d’èpica i bellesa. Els recursos dels que disposa aquesta gent per ornamentar els seus temes són inacabables; ens poden sorprendre enmig de la brutalitat d’un riff progressiu amb la incursió inesperada de guitarres acústiques, teclats Hammond, veus èpiques, violoncels…Qualsevol nou element sonor o gir musical és possible en els moments de màxima expressivitat musical d’aquests individus.
Aquest disc té totes les qualitats necessàries per convertir-se en referència obligada per a tot amant de la música complexa, extrema i èpica, i és que com molt bé diu Chuck Norris, el Metal extrem progressiu no té perquè acabar-se en Opeth.

Ivan Cateura