 Ja tenim aquí la versió metàlica del "Pavarotti & Firends" de la mà de Tony Iommi, je je, ja sé que és una broma fàcil, però no m'he pogut aguantar... Al que anàvem, el veterà Iommi ens sorprèn amb un disc de música del més pur Black Sabbath, un tant més lent i amb alguns tocs psicodèlics, però que serveix per mostrar als centenars de grups stoners qui va fer al nen i qui és qui encara el domina millor.
Deu temes i deu cantants diferents, com són Henry Rollins, Skin, Dave Grohl, Phil Anselmo (Philip en aquest disc), Serj Tankian, Billy Corgan, Ian Astbury, Peter Steele, Ozzy (l'únic a qui no posen cognom... crec que tampoc cal) i Billy Idol.
Tots els temes molt en la línia dels Black Sabbath dels bons temps, destacant (com no) "Who's Fooling Who" amb Ozzy que ens evoca als temps d'un "Paranoid". També a destacar "Meat" amb Skin (sí, aquella amb qui mai em ficaria al llit, no pel físic, sinó perquè ha de tenir una mala llet que vés tu a saber si surts sencer d'aquella nit) que hi fica una veu amb un felling increïble i que et fa quedar amb ganes de més. "Time is Mine" amb Phil Anselmo, tot i que controlat, segueix tenint aquesta força a la veu que s'acopla perfectament a la pesadesa del tema. "Into the Night" amb Billy Idol, amb un toc més ràpid i rockanroler, també és una veu que queda molt bé i sorprèn, donat que a priori no t'esperaries un resultat com aquest, crec que ha estat un encert (i també que no estigués a llur segona casa, l'hospital, després d'alguna de tantes estampades de Harley).
Per altra banda, la cançó "Patterns" amb Serj Tankian m'ha sonat massa psicodèlic i rar, mentre que "Black Oblivion" amb Billy Corgan sona massa a Smashing i massa poc a Sabbath, i "Flame On" amb Ian Atsbury, massa als Cult, això sí, de les bones èpoques, no d'això que fan ara.
El disseny del disc és senzill però efectiu, tot i que masses creus dretes com volent negar aquella gran època dels Sabbath amb grans creus lleugerament invertides, no hi sóc ni a favor ni en contra, simplement em sembla estrany.
En definitiva, molt bon disc d'Iommi que sorprèn musicalment i a les fotos, on veiem que comença a enganxar efecte Ozzy... ulleres blaves, palidesa de pell... tot i que no arriba a l'extrem del colega i esperem que no passi tants cops per centres de desintoxicació com Ozzy per a aconseguir-ho.
Ivan Sàez
|
