El Metall Melòdic Progressiu continua trobant pretendents, i aquesta vegada els agosarats en provar fortuna amb aquest gens senzill estil musical, són uns desconeguts americans apel·lats Ion Vein. Si aquest grup debutés amb aquest disc semblaria quelcom il·lògic adjectivar-los de desconeguts, posat que sembla més que obvi que si un apareix per primera vegada molt conegut com que no serà, a no ser que hagi estat profetitzat per algun Nostradamus, que tampoc seria el cas.

"Reigning Memories" sembla ser el segon treball d'aquests americans, i insisteixo amb el "sembla ser" perquè ni jo havia sentit a parlar d'ells. Dius, si fos una simpàtica senyoreta, com oblidar-la, ignorar-la o no tenir coneixement algun sobre la seva existència, però és clar, tampoc seria el cas.

Bé, doncs, el cas quin representa que és? ¿Que és quasi mitjanit i cap simpàtica senyoreta s'ha ofert per cantar-me una nana per ajudar-me a dormir? Doncs també, però sospito que sobretot el cas és que això seria una crítica d'un nou cd i m'he pujat a la parra, una vegada més.

En aquest cd es pot trobar bona música. Tot el Metall Progressiu mínimament ben executat és sinònim de bona música, i aquest disc és musicalment bo (que no excel·lent ni d'una altra galàxia), però combina els canvis de ritme i contratemps justos i necessaris, sense complicacions, i amb més que correctes melodies de guitarra. A la veu, un registre similar al de Geoff Tate (Queensryche), potser massa monòton al meu mode de veure les coses.

Bon disc, però no suficient com per arribar a fer ombra a cap dels que qualsevol fan d'aquest gènere ja posseeix a la seva discogràfia.