Hi ha grups que a voltes ofereixen dubtoses mostres de generositat als seus fans en forma de cançons “noves” o descartades de gravacions d’anteriors àlbums.

Doncs ho sento, però la sensació més excitant que he tingut en escoltar els temes “nous” ha estat imaginar a Kai Hansen al paper que temps enrera va interpretar Humphrey Bogard a “Casablanca” dient: “Toca-la un altre cop, Piet

Hi ha quelcom que no encaixa. Algú amb la experiència de Piet Sielk als estudis amb grups de la talla de Blind Guardian i Gamma Ray, no haurà après a tenir diversitat i originalitat?

Potser el més destacat és l'intent a “Touching the Rainbow” d'allunyar un mínim els esquemes ja repetits fins la sacietat en los demés temes “nous”.

Els temes en directe... temes en directe, sense masses més complicacions. Pot ser que la curiositat d’estar gravades al Wacken Open Air del ’98 i per tant, essent tots ells del primer disc i amb Thomas Nack, ex-Gamma Ray a la bateria pugui fer alguna gràcia a algú per a comprar-se aquest “Interlude”.

Un consell a Kai Hansen: o es mou més a la composició i elaboració dels temes d'Iron Savior o aquest serà l’únic grup on ell hagi estat que no passarà a la posteritat com las joies de Helloween (no confondre amb els Hello-Cream 69 actuals) i Gamma Ray. Tu mateix Kai, ser l'amiguet de Piet no t’ha de rebaixar a ser un mer acompanyant, essent tu el geni.