Nom del grup típic, nom del disc més que típic, portada ja sobadeta a matar... però hi havia en Tommy Hansen als teclats, la producció, les mescles... també hi ha una versió del magnífic “Under Jolly Roger” dels Running Wild. A més, un disc d’aquesta escuderia que tant selecciona els seus grups com és Noise no podia fer el que va fer Spv amb Domine..... Doncs sí, ho ha fet, s’ha venut vilment a les ventes que dóna qualsevol grup de Power Metal per molt típic, tòpic, repetitiu, sobat, etc... que sigui.

Aquest és el cas dels Iron Fire, absolutament rés de nou, tot el disc és un plagi total de cançons o parts de cançons d’altres grups.

L’estil seria una mescla de les estructures de Running Wild i les melodies i la veu d’Edguy o de centenars de grups de metal alemany.

No podem destacar rés de bo (l’originalitat dels títols? “Metal Victory”, “Glory to the King”, “The final crusade”....). Sí podem destacar per una banda la versió abans esmentada d’ “Under Jolly Roger”,  tema clàssic i poderós que aquí deixa de ser ambdues coses, amb una veu de nano de 17 anys forçada al màxim. Per l’altra banda, destacar “Thunderstorm” per original, no havíem sentit mai que a l’hora de cridar “Thunderstorm” sonés un tro de fons... bé mai, el que es diu mai... potser a Vision Divine, Domine, Accept...

Més que disc el que tenim al davant és un plagi de qualsevol grup de metal èpico-melòdic i un insult a l’originalitat, a la imaginació, a la intel.ligència i a qualsevol que hagi pagat per això.