Me'n record o fa uns anyets, que esperàvem amb ànsies que ens arribessin a la ràdio els packs de cds de Napalm Records, i dedicàvem la mateixa atenció a les bandes que coneixíem que a les bandes novelles, perquè sabíem que només fitxaven a bandes de qualitat, comercials o no, però bones.
Però amb qualitat no es manté una discogràfica a flot, i cal fitxar una mica de tot, és com quan vas de "caça" a un pub, i t'agradaria endur-te a caseta la morenassa tímida, però quan hi ha sequera, vas a pel primer que caigui, i si és un putón verbenero que farà parlar d'això als teus col.legues, doncs millor.
Entre aquests putons verbeneros que va fitxar Napalm hi ha Iron Fire, que ja porten alguns discos amb aquest segell, i total, si les vendes de les bandes de power els permeten després editar a altres bandes menys comercials com Hollenthon, a mi ja em va bé.
Però de vegades es dóna el cas que una banda cutre (posem un exemple així a l'atzar. no sé. Iron Fire), que fitxa per un bon segell, i veient el que fan altres bandes a seu al voltant decideix posar-se les piles i deixar de fer el ridícul.
Doncs bé, Iron Fire ho han fet, o millor dit, l'han deixat de fer (el ridícul), i ens trobem amb una veu que combina el més melòdic amb el trencat, i fins i tot una mica gairebé gutural, pròxim a uns Pretty Maids, amb una música més seriosa i menys pomposa, sense cors cutres. Val, segueix sent un heavy-power melòdic, però ara està fet de forma decent, ja no vas mirant al voltant no fora que algú et veiés escoltant els seus discos. No diré que m'encanta la seva tècnica, la seva originalitat, la seva imaginació. no, però sí diré que és un cd que es pot escoltar perfectament, fins i tot comptant que són Iron Fire.

Lluís