Molts problemes és el que hi ha hagut al darrera d’aquest disc per aconseguir editar-lo, primer amb l’estudi de gravació i després amb el disseny, el fet és que havia de sortir a mitjans d’any i si es descuiden li han de canviar el títol al disc.

Mesclat per Timo Tolkki als estudis Finnvox de Finlàndia, on també s’ha masteritzat, es caracteritza per un so gairebé impossible d’imaginar per a un grup espanyol.

Però això no és el millor que té aquest 1999, doncs ja al primer tema ens quedem meravellats de la veu (i de l’anglès) de Daniel Garcia, d’un to, uns registres i un nivell als quals estem acostumats per part dels millors grups de metal melòdic, però no espanyols, sinó europeus.

Abans de continuar, però, fem un esclariment, no és un grup de Power Metal o Speed Metal, i tot i que les primeres notes que obren el disc poden recordar a Stratovarius, no hi té massa a veure, és cert que Is Pain si són quelcom, són melòdics, però més purament Heavy que cap altra cosa. Això vol dir que la majoria de temes ens sonaran un tant lents (a excepció d’algun track com ara Blowing Down) als nostres oïdes acostumats a escoltar Power o Speed o d’altres estils que comporten molta més velocitat, però si recordem aquells ritmes no massa ràpids i pesats dels Manowar o els menys pesats de Helloween, podrem tenir una imatge més real del què és aquest 1999. Retornant a les possibles comparacions amb Stratovarius, direm que certament s’hi poden assemblar les primeres notes dels teclats, però a la resta del disc els trobem més dedicats a crear una atmosfera concreta que no pas a definir les melodies.

Hem destacat al cantant, però s’ha de dir que es mostren com un grup compacte, no hi ha instruments (a part de la veu) que sobresurtin dels demés, potser l’element que resta més poc vistós és el baix, però el cert és que tant Paco Agra a les guitarres com el músic convidat, Fco.Javier “Lucky” a la bateria, es mostren d’un nivell escepcional i fantàstic, fins i tot trobem un tema més aviat lent (An Angel for Me) on es permeten lluir-se de valent.

Un disc que ha complert totes les esperances dipositades en ell, així com amb les espectatives formades, la única cosa que hi trobem en falta és, en relació a la música que es fa avui en dia, un punt de velocitat.