Sempre hem sentit acudits de bateries, com aquell que deixen anar els tècnics de so en les proves abans dels concerts "a veure, que pugin a provar els músics i el bateria". De fet, tenim a reconeguts bateries, dels quals mai no dubtaríem sobre la seva qualitat com a instrumentistes, o de què poden canviar per complet el so d'un disc o d'un grup, però a escala de composició o de ser uns visionaris a nivell musical, ja és una altra història.
Però tenim a un Uli Kusch que va saber abandonar el vaixell de Helloween després del més interessant dels últims 15 anys com va ser el "Dark Ride", i va ser membre fundador de Masterplan, abandonant-lo quan va entrar en Mike DiMeo per fer l'únic disc dolent de la banda, i així amb altres grups. Últimament sospito que s'ha cansat de ser un visionari sense que se li reconegui, i s'ha passat a descobrir-nos a simpàtiques vocalistes d'excel.lent capacitat vocal. Va començar amb Beautiful Sin, i ara tenim a Issa.
Però mentre Beautiful Sin es van arriscar amb els temes, cercant un metall melòdic modern i actual, Issa es creen amb la mirada en el hard rock clàssic, cercant l'imitar les seves estructures, el seu so. una mica tot, i afegint-li el plus d'una bona vocalista femenina que a més no té problemes a ensenyar les seves prominents corbes per a gaudi de l'oient masculí. A partir de meitat de disc, el grup gira una mica cap al so aquest de "suposat gòtic amb veu melòdica femenina", però clar, això significa que ens n'anem de quelcom típic i clàssic, a quelcom més que és típic i actualment ho tenim més que avorrit.
El cd sona bé, la nena canta molt bé, però els falta originalitat, creació i una mica de so propis.

Lluís