Crec que dec patir algun síndrome absurd i estúpid que m'impedeix valorar de manera correcta la primera cançó dels discs que escolto. Perquè em permeto posar en entredit la teoria de que els grups prefereixin començar els seus àlbums amb la pitjor de les seve0s cançons. I Ivanhoe dubto que hagin volgut soterrar les bones referències que tenia d'aquest "Walk In Mindfields", obrint amb el tema que dona títol a l'obra que no encaixa enlloc.

Acte seguit, i intentant descartar la probable paranoia auditiva que últimament s'entesta en emboirar el meu seny, el grup es dedica a realitzar tota una exhibició de modals sonors. Sobris, superbs, exquisits. Un exercici de perfecció instrumental progressiva ideal per a aquells amants del gènere que encara recordem amb afecte els clàssics "Operation: Mindcrime" o "Empire" dels Queensrÿche. Seria injust, però, aïllar al grup fent-los abraçar sols unes característiques, com la sonoritat del grup de Seattle. Per als amants del metal progressiu d'alt nivell, àlies Dream Theater, aquest disc ha de ser de obligada reverència.

A la calor d'una foguera, amb un bon vi blanc ben fred a la mà i amb els sentits oberts a experimentar la genialitat, Ivanhoe triomfen.

Devi