CRÍTIQUES DE CDS

Jack Starr's Burning Starr
Títol Defiance (2009)
Segell Magic Circle Music

Després d'una petita parada de 20 anyets, el guitar hero Jack Starr decideix recuperar a la seva banda de heavy clàssic per treure un nou cd, curiosament com va fer un tal Yngwie ara fa uns anyets, deixa de costat el posar només el seu nom i l'afegeix al nom del grup mític.
Encara que en el cas d’Yngwie, mira, de jove era ràpid, i als 80 va tenir grans composicions, pel que cosa li reconec l'etiqueta, però jo em pregunto: Qui cony li va posar això de “guitar hero” a en Jack Starr? La mare que el va parir? Ell mateix? Perquè algú que ens ofereixi un cd d'heavy més que clàssic, caducat, ja que és una còpia d'uns Manowar però en pla monyardón, sense absolutament res destacable de guitarra en els temes, un parell de sols no del tot gastats, com a molt, però els altres 4 minutets de cançó es limita a marcar el ritme… Això és un “guitar hero”? Perquè llavors, aquell japo que penja vídeos al youtube traient la melodia de jocs mítics a tota hòstia o temes de música clàssica tocats a guitarra elèctrica… És Déu? Ha de ser-ho si és un “guitar hero” un tiu que toca el que qualsevol nen de 14 anys amb un any de classes de guitarra sap, compon fins i tot pitjor que Manowar (aquí s’ha d'ovacionar-lo per aconseguir una cosa que està a l'abast de pocs), i es curra lletres com el segon track del disc, fetes únicament amb noms d'altres bandes o títols de cançons de power metall. Fora l'última cançó del disc, dius “serà un joc, a veure quants en trobem”, però en ser al principi del cd realment serà possible que no s'hagi quedat a principis dels 80 a nivell musical, sinó que realment la seva ment deixés de funcionar per aquell llavors.

Lluís

< Torna a l'Índex