M'ha costat acabar aquest cd, i no per dolent, sinó perquè m'ha fotut de molt mala llet. Em fot que bandes amb un nom i un bagatge musical a les seves esquenes es fonamentin bàsicament en això per vendre discos i no a crear bones cançons. M'ha fotut de mala hòstia el sentir com, cançó a cançó, no n’hi havia ni una sola on pogués destacar res a nivell instrumental. Bé, menteixo, podem destacar que són totes típiques, tòpiques, plagiades i extremadament gastades.
Feu l'exercici mental de prescindir de la veu d’en Johan Falberg i us n'adonareu que aquestes cançons les heu sentit milers de vegades, encara que segurament tocades amb més gràcia i alegria.
Per sort Jaded Heart tenen a un cantant que, encara que no tingui una gran potència vocal, o no tingui un ampli ventall de registres, sap el que es fa, i temes com “Fly Away" són salvades gràcies a les curioses i complexes melodies vocals que es treu de la màniga.
A més, ho sento molt si Peter Östros troba a faltar a la seva banda de happy metall Insània, però el que no pot fer és aprofitar temes de happy-power com la (curiosament) anomenada “Freedom Call”, fer-li un parell d'arreglets i fotre-la a la meitat d'un disc de rock.

Lluís