Una mica de hard rock de tints setenteros és el que ens presenten els veterans Jerusalem amb aquest nou treball, "She".
Estan de moda les tornades de bandes mítiques, i Suècia que ha estat tantes vegades pionera en tants estils, és un filó per a aquestes bandes que tornen, sigui perquè tenen quelcoma aportar al món de la música, sigui perquè els seus néts ja estan crescudets i els avis han d'ocupar-se en alguna cosa, sigui perquè la crisi els porta a pensar que encara es pot viure de la música.
Jerusalem tornen sense fer el ridícul, cosa que s'agraeix. Tornen amb un disc bastant decent encara que segurament massa ancoratals setanta. No sé si ha faltat pressupost o s'han passat amb l'intentar que el so sigui el més analògic possible, però crec que a poca gent menor de trenta anys li pugui sonar bé quelcom així.
A més, molts dels temes tenen moltes parts en pla "comencem així i a veure on ens porta", una cosa que en el seu moment és el que es feia, però que ara mateix està fora de tot el que concebem com a cançons per a un cd.
Els amants dels setanta, de la psicodèlia i de l'analògic gaudiran de valent amb aquest cd, la resta de la humanitat ho dubto molt, ja que seran comptades ocasions en les quals es pugui punxar un disc així, encara que més o menys t'agradi, i ficar un o dos temes enmig d'un recopilatori per al cotxe, amb un so així, és inconcebible.

Lluís