Curiosa barreja del que serien uns Nickelback amb l’emocore més accessible. Música facileta però resultona i que entra de bones a primeres.
D'entre tota l'estela de grups “nickelbackians” cal atorgar-los una menció especial a aquests canadencs, els qui han sabut compondre uns temes de tall modern amb el regustet electroacústic de fons, però que no els roba la personalitat.
Encara que si bé és cert que, com he dit al principi, són cançons facilillas i que entren a la primera, no és un cd d'aquests que t'escoltes una vegada i ja el deixes aparcat en un estant, ja que trobem temes especialment indicats per al recopilatori del cotxe destinat a nits de festa, com temes més íntims per a moments de tranquil·litat mental en els que es requereixi una música que no sigui estrident però que no provoqui somnolència.
A part d'aquesta comparació, cal remarcar que amb la introducció d'elements més emocore i més numetalers, donen un pas endavant amb aquest estil que barreja el clàssic i l’acústic amb el més actual i elèctric, potenciant l'element més modern però sense perdre de vista els sons clàssics.
És un disc d'aquests que, encara que tindrà moltes vendes, no hauria de donar-nos vergonya escoltar de tant en tant.

Lluís