Aquí tenim el primer treball en solitari del senyor Jon Oliva, responsable i cap visible de tot allò que tingui a veure amb els nord-americans Savatage. Molts i fidels són els seguidors que té aquesta banda. I molts som també els que ens preguntem: per què en lloc de fer un disc en solitari no fa un disc amb els Savatage? Tenint en compte que la qualitat que té aquest disc és més que bona, que els temes estan, per regla general, a un alt nivell, com "The Dark" "Guardians of Forever" o "Father, Son, Holy Ghost" i que pràcticament tot sona a Savatage, llavors, torno a preguntar-me: per què? Suposo que la resposta és "Perquè em surt d'allà baix i punt", i és una resposta absolutament legítima, només faltaria, però ens estan fent patir més del necessari pel nou disc de Savatage al complert. Chris Caffery té ganes de fer coses com demostra amb l'edició del seu primer disc en solitari, Damond Jiniya segueix estant al grup, Zak Stevens ha declarat tenir ganes de tornar a ser al grup i el propi Jon Oliva demostra, amb "Tage Mahal", que està en plena forma i tan inspirat com sempre. Ergo...

Ivan Sáez