Després del gran resultat
donat a Masterplan i amb la seva gran actuació a Brazon
Abbot, estàvem ansiosos a l'espera d'aquest tercer
disc en solitari de Jorn Lande.
Sembla com si als darrers tres anys hagués explotat
com a cantant, catapultant-se a primera línia del metal
no extrem, no sabem si donaria positiu en un control anti-dopping,
però si aquesta és la raó de la seva
veu, exigim que mantingui les dosis!!!
Tot i que els seus dos anteriors discos en solitari eren força
bons, sense ser una meravella, d'aquest n'esperàvem
molt, potser fins i tot massa, doncs no ha arribat al nivell
que haguéssim desitjat.
Que no se m'entengui malament, el Sr Lande està magnífic
a la veu, tenint un punt àlgid a les línies
vocals de "Young Forever". Però es nota que
com a compositor encara té un bon camí per fer.
A les cançons els falta ganxo, canvis de ritme, frescor...
no són dolents, sinó que segueixen la línia
que portava en solitari, bones cançons liderades per
una gran veu.
Potser esperàvem que ens tallés la respiració
a cada tema com a quasi tots els que ha interpretat als darrers
dos o tres anys, i no és així. Però si
només ens fixem als seus discos com a Jorn, aquest
és el seu millor disc, més madur i millor acurat
als detalls.
Lluís
|