 Els amants de l'AOR estem d'enhorabona. Journey han tornat... i més fort que mai. Desgraciadament, els problemes de salut de l'Steve Perry li han impedit tornar a formar part del grup, tot i que ha estat substituït per la impressionant veu de l'Steve Augeri (si, ni més ni menys que el cantant de Tyketto, amics), que sense imitar a en Perry, si que aconsegueix un feeling i un to molt semblants que fan totalment creïble la reunió d'aquest supergrup.
Després de molt de temps de divagar pel desert buscant quelcom de qualitat, han tornat els que, per a mi, són els autèntics reis i creadors de l'AOR més pur. Neal Schon i Jonathan Cain tornen a ajuntar-se per, al costat de'n Dean
Castronovo, el mencionat Steve Augeri i Ross Valory, oferir-nos quinze joies exquisides que podrien ser del millor de l'any. Sembla mentida que en un gènere tan maltractat pels que fan que segueixi quedant gent amb frescor i talent tal que no puguis evitar sentir calfreds quan escoltes la grandiosa "Higher Place", seguida de la preciosa "All the way". I les tretze restants segueixen transmetent sensacions que molts dels que hem seguit a aquest grup, i els seus integrants per separat, feia temps que trobàvem a faltar.
Té alguna pega el CD? Bé, alguna cosa s'haurà de dir: jo hagués col·locat les dues primeres al final... Són tan trencadores que poden arribar a fer ombra a les altres tretze joies del disc, encara que té fàcil solució programant-les per a que sonin les últimes, no hi ha mal que cent anys duri... Això sí, no el recomano a aquells de vosaltres que no aguanteu les "monyeries". Qui avisa no és traïdor...
Fausto Navarro
|
