CRÍTIQUES DE CDS

Judas Priest
Títol Nostradamus (2008)
Segell Columbia Records/Epic Records

Sense tenir ni idea d'anatomia humana, medicina, infermeria, ni tan sol de veterinària… Com faríeu per diferenciar entre un cadàver i un ser encara amb vida? Des del meu total desconeixement en la matèria, puc entendre que a menys que el ser en qüestió entri en un estat de catalèpsia resulta bastant evident averiguar-ho. Per començar ens cercioraríem que no es mou, que no respon a la nostra crida. El pols, podríem prendre-li el pols, així com idea innovadora i si no aconseguim trobar-lo potser això sigui un senyal inequívoc que alguna cosa en aquest ser no acaba de funcionar massa bé. Podríem després recrear-nos amb el personatge en qüestió (sobretot si no ens cau massa bé) i provar a base de pallisses diverses (cops de puny, puntades de peu, punyalades) si respon als estímuls. Si totes les proves sortissin negatives, jo crec que estaríem en disposició de concloure que estem en el període post-mortem de l'individu.
Val, doncs ara atrapeu als Judas, o més senzill encara, agafeu al sr. Halford i us recreeu amb ell podent utilitzar sense cap temor, algun dels sugerimients anteriorment descrits. Ja us dic jo que sense que feu res, aquest paio ja no respon a cap tipus d'estímul, però per si de cas li foteu bé i així ens assegurem que no és catalèpsia.
El resultat d'aquest “Nostradamus” és el reflex que encara queda alguna escletxa de bon gust dins de la veterana banda anglesa (la idea és bona i hi ha passatges simfònics que ho fan musicalment correcte) i que d'altra banda hi ha alguna cosa o algú que no s'aguanta en peu i que potser amb unes sacsejades podríem assegurar-nos que no irrompi més en les nostres vides i alteri la memòria del que ha arribat a ser una de les grans bandes de Heavy Metal de tota la història.

Sergi

< Torna a l'Índex