Vuitè treball (si deixem de banda els dos directes editats fins avui) de la banda americana de Power Metal Melòdic liderada per Roy Khan. De fet jo ja feia alguns anys que esperava un treball amb un títol que contingués la paraula “Opera” a la seva sintaxi. I és que al llarg de la seva discografia Kamelot semblen haver cercat la seva música traçant un cercle a l'interior del qual resideixen una sèrie de ritmes, tons, bases i arranjaments que combinant-se entre ells (encertadament, això sí) conceben cadascun dels seus treballs. Amb aquesta estratègia s'aconsegueix garantir alguns molt bons temes, simplement bons temes i temes passables a cadascun dels seus discos, obtenint resultats molt correctes però sempre molt millorables. Kamelot han perdut la frescor de fa uns 10-15 anys, guanyant en maduresa, sí, però estancant-se en un camí pla creat per ells mateixos que voreja tota mena de perill que pogués creuar-se’ls. Tractant-se de supervivència potser seria molt intel·ligent per la seva part, allunyar-se del perill vorejant-lo contactant amb ell el just i necessari. Però encara que s'aconsegueixi portar un bon camí, sense traves ni massa dificultats, aquesta ruta sempre acaba fent-se més llarga de l'habitual, i les subsistències acaben per esgotar-se. Què intento dir amb tot això? Que “Ghost Opera” és un altre bon disc de Kamelot, que agradarà i del qual es parlarà bastant bé, però que utilitza una fórmula que en qualsevol moment pot arribar a esgotar fins i tot als més acèrrims a ells i els pot portar, sense adonar-se, a caure en l'abisme.

Sergi