 Allò dolent de les modes, en aquest cas el crossover radical (perque per dir-li nu-metal, per a mi, hauria de tenir un mínim de sentiment que el relacioni amb el gènere que el bateja), és que són com una epidemia i quan desapareixen (o queden en un segon pla), penso... com aquell dia de la ressaca tan bèstia: va existir realment?
Karmic Jera tenen aquesta típica i tòpica pinta de "modernillos", o sigui, encreuament entre els Five i Boney M (hortera x hortera = hortera al quadrat), que ja cansa, i les seves cançons són també un encreuament entre el so Fear Factory o Ministry, segons com s'escolti, afegint-hi matissos en plan Jihad, Limp Bizkitt sense rapejar, Godsmack, etc... Diguem-li, un encreuament entre tots i ningú.
El bo d'ells és que resulten efectius i les cançons atractives per a què puguis fotre uns salts i desmadrar-te a qualsevol pista de ball d'alguna discoteca alternativa. Diguem també que qualitativament estan per sobre de molta de la oferta que ens està envaïnt des de fa algún temps.
O sigui, producte oficialment publicat per a fanàtics del nou "estil" o per a gent sense prejudicis a qui agradi degustar una amalgama d'estils ben disposats i ben barrejats.
No crec que arribin a ser majoritaris, tot i que, repeteixo, no es desmereixen en absolut, però el rellotge biològic de l'estil, segons els meus càlculs i si prenem com a exemple el grunge, només li queden un parell d'anys de vida...
Devi
|
