Sembla que disc rere disc, Katatonia ha d'aprovar un examen continu, doncs el fet d'haver marcat a tal quantitat de grups i de fans amb la seva música fa que, un bon grapat de orelles, estiguin sempre pendents de les novetats discogràfiques d'aquests suecs.

Per a qui no els conegui, podríem afirmar que tal i com Sentenced són, o eren, els representants catxondos del que s'ha anomenat "Rock suïcidia", Katatonia vindrien a ser els representants seriosos d'aquesta mateixa etiqueta. Així, si ho comparéssim a una peli de cine negre i fixéssim la nostra atenció en la típica escena d'interrogatori protagonitzada pel poli bo i el poli dolent, no tindríem cap mena de dubte de quin dels dos representaria a Katatonia. Així, tal com el típic poli dolent, la banda sueca sembla que poques vegades deixa una escletxa de llum i esperança en el seu rock depressiu, melangiós i suïcida.

A nivell musical, les novetats respecte a l'anterior "Viva Emptiness" les trobem en unes composicions molt més cuidades, tècniques i estudiades, si es que es pot, on les inconfusibles harmonies guitarreres tornen a regnar tot i que sembla que, a estones, es deixen influir per nova onada de grups densos i contundents de sludge i metalcore que tan protagonisme estan adquirint aquests darrers anys.

Tants antidepressius ens sortiran cars...

Ivan Cateura