Hem estat comentant que l'última moda en el món del rock i el metall és posar-li com a títol al disc alguna cosa que el defineixi o que en doni d'ell una pista.
Aquest "1989" de King of Hearts segueix aquesta mateixa tendència, i ens indica que aquesta banda de rock melòdic ha arribat vint anys tard a editar el disc que els hagués agradat treure a la fi dels 80.
I és que, segurament, si l'haguessin tret aquell any, dins del boom de l'estil, la gent s'hagués fixat en ells, i els frikis de l'estil encara conservarien aquest disc en els seus prestatges com "un bon disc que va sortir en el seu moment". Però ara no, hi ha bandes que tiren la vista enrere i ens treuen un disc molt bo d'algun estil ja passat de moda, però no és el cas de King of Hearts, que treuen un disc que hagués tingut la seva acceptació fa més de vint anys, però ara mateix no té raó de ser. No ens ofereixen res que no hàgim vist centenars de vegades, i a més, fora de temps.
És un disc que no ens fa venir ganes de tornar a escoltar música d'aquella època i d'aquest estil, sinó que ens provoca la idea mental de "i pensar que jo escoltava coses així.", que en el seu moment no estaven malament, però ara són gairebé ridícules.

Lluís