Sent coneixedors del currículum d'aquests arxiconeguts músics americans de cares pintades i vestimentes atípiques obviarem (o ho intentarem si més no) qualsevol referència a la seva històrica i reconeguda trajectòria musical. No és fàcil evitar comentaris sobre el que han estat, el que han aportat, el que han arribat a provocar. Els que ens coneixen bé sabran que tots aquells fenòmens musicals que han fet història comencen a deixar de ser de la nostra devoció quan renuncien a la seva pròpia i merescuda extinció. Kiss tot i ser evidentment un d'aquests grups, ens van sorprendre amb el seu directe, demostrant que encara estan amb forces, i ara repeteixen sorpresa amb aquest nou àlbum d'estudi, “Sonic Boom”. Títol cutre i portada de tapadora de cubell d'escombraries serien les 2 principals objeccions que li trobaríem a aquest nou treball. Els temes, tan rockers com sempre, melòdics i compensats, amb molt pocs alts i baixos i una línia de qualitat molt notable, que converteixen aquest disc en possiblement un dels millors de la seva carrera (fins i tot sense tenir clars i destacables hits en les seves files), encara que segurament (i de forma injusta) no passarà a la història com uns altres dels seus clàssics i més coneguts treballs. Per què em sembla tan bon treball? Pel senzill motiu de que no hi ha temes excel•lents, grans hits o himnes que passaran a la posteritat. Res d'això, 11 tracks amb l'equilibri musical i la sobrietat d'uns grandíssims músics, del passat i del present, reconeguts aquesta vegada fins i tot per algú que mai no els ha seguit ni admirat.

Sergi