No negarem que estiguin bones, això ho sap tothom, fins i tot elles que per alguna cosa apareixen fins i tot en la portada.
Però per sort per a molts homes, que estiguin bones no significa que siguin intel•ligents, i prossegueixen amb aquest intent de nu metall agressiu per al què no han nascut. No dic que les dones no hagin nascut per a aquest estil de música, no, atès que en tenim unes quantes que el practiquen i davant les que només tenim elogis.
Però aquí tenim una guitarra solista de so molt heavy rock, una guitarra rítmica més de metalcore, una bateria especialment tècnica que sembla poder fer el que vol, però que no aconsegueix transmetre personalitat ni tenir una pauta de so clara. I després unes veus guturals especialment forçades (que es carreguen temes força bons com “Forgive and Forget”) davant una veu melòdica realment agradable.
És com si haguessin provat d’ajuntar tot el que més pot atreure al públic actual per la força, i el productor estigués tan encantat de tenir a aquestes belleses a l'estudi en comptes de tant tiu lleig que corre per aquest món, que no hagi pillat que tota aquesta barreja destinada a agradar a un bon nombre de metalers, en realitat provoca l'efecte contrari sent difícil de pair.
Però bé, com les Crucified Barbara, Kittie tindran el seu públic, encara que sigui més pel fet de ser un grup de tietes bones que per la seva música, i sí, això és una forma de viure, fins és una forma de viure de la música, encara que qüestionable.

Lluís