Recordo quan els presentàvem per la ràdio amb allò de “barreja de power metall i Children of Bodom”, i no dic que no tinguessin la seva gràcia. Però clar, Children of Bodom actualment ja compleixen aquesta mateixa definició, són una barreja de power metall i de si mateixos, amb els mateixos riffs que havien usat durant massa anys i que Kiuas havien clonat hàbilment.
Si Kiuas hagués seguit aquest camí s'haurien convertit en una còpia de pena, més per l'evolució de Children que per la pròpia. Així doncs, han decidit passar d'aquests riffs característics i deixar la resta intacte, cosa que deuran replantejar-se per a futurs treballs, perquè a part del tema més comercial del disc “Kiuas War Anthem”, poc (o res) crida l'atenció en aquest nou treball, i aquest tema no crida l'atenció per ser especialment bo, sinó per ser “el que es salva comparant-lo a la resta”.
Qualitat com músics tenen, però els falta orgull i pilotes per fer quelcom propi, i un productor que sàpiga donar-los canya perquè s’ho currin i alhora donar una mica de ganxo als temes resultants.

Lluís