Segon disc, i segona vegada que em quedo amb el pensament en ment de “Què carall els troba la gent?”.
És prendre les vestimentes i la base musical de Battlelore, les veus dels tius més brutos i la de la tia més operística, tant que no hi ha aquella connexió entre veu melòdica femenina i veu gutural masculina que tant es porta últimament, són dos mons totalment diferents.
A més, no han après res de Nightwish en la seva etapa amb Tarja, de quan es té una veu femenina tan aguda, en aquests tons tan alts, cal gravar diverses pistes per donar-li cos, o el que aconsegueixes és un increïble mal de cap amb aquesta veu penetrant i fineta que es fica en el teu cervell com una agulla.
I a part de les dues veus, folk èpic, uys, què original, estic a punt de sortir corrent cap a la finestra i llençar-me pel balcó en veure que la música ha arribat al seu punt màxim d'evolució amb aquest disc…
Vols una veu operística? Doncs grava-la bé. Vols fer folk metall? Doncs ofereix-me quelcom que no hagi escoltat centenars de vegades abans. Vols combinar veu gutural masculina i veu femenina? Doncs combina-les, no n'hi ha prou amb anar-les alternant, un collage el fa fins a un nen de 4 anys. És un de tants grups únicament recomanats per als fans d'aquest so concret, perquè a la resta de la humanitat no ens aporten res del que no estiguem farts.

Lluís