Agafem als mítics Tako i fem el que no han sabut fer ells en tants anys, allunyar-se del punk. Això bàsicament és el que han fet Klepsidra amb aquest nou treball, tant amb les lletres com, sobretot, amb la música, depurar aquest estil d'uns Tako, amb algun toc Kalean, allunyar-lo del punk-rock i dur-lo de ple al rock, de forma més seriosa i treballada, amb un resultat molt més digne.

Poca o cap originalitat, cosa que tampoc és novetat en els temps que corren, la música de Klepsidra ens duu a la fi dels 80 o a principis de la dècada passada, massa enganxats a les seves influències.

Encara que al seu favor està la gran massa de públic espanyol que, incomprensiblement per a molts, segueixen consumint música dels 80 sense acceptar l'evolució dels últims 20 anys, sigui en la tendència que sigui. A part d'això, també trobaran un mínim públic entre tots aquells que estan en els 30 que en el seu moment no es van acabar d'enganxar a les bandes abans citades, perquè sobrava punk i faltava qualitat. Encara que no serà un públic fidel, no tiraran als Klepsidra als lleons per ser uns de tants que imiten als grups dels 80, escoltaran el cd i amb un somriure de complicitat, pensaran allò de "ai si jo fos jove".

Lluís