Amb una portada curiosa i inquietant, Koldborn ens presenten el seu segon treball, "First Enslavement".

Si féssim un símil amb el món del futbol, aquest disc seria comparable a un defensa central contundent, fort, robust, que fins i tot, si cal, pot ser violent, però que també sap combinar la seva faceta més potent amb una altra de més elegant, que li serveix per marcar les diferències amb la resta dels jugadors.

Després d'aquest primer paràgraf, es posa en evidència que Koldborn practiquen alguna variant de metal extrem, més concretament death metal. Bona part del gruix musical d'aquest grup es fonamenta en l'escola sueca de Hypocrisy i companyia, però amb la peculiaritat que, de tant en tant, combinen la seva música amb passatges de l'altre escola de death metal suec, o sigui, l'escola melòdica. D'aquesta forma, en algun tema, fins i tot podem trobar veus femenines que no són, ni molt menys, a l'estil de l'Angela Gossow com ens podria fer pensar l'estil musical de Koldborn, sinó que són veus femenines de caire més dolç i reposat.

Aquests individus, també han sabut treure partit de la seva vessant més obscura creant cançons de death metal més atmosfèric que perfectament podrien passar per temes de doom metal si els treièssim del context en el que estan posats. Particularment, aquesta vessant més atmosfèrica és la que més m'ha agradat de Koldborn, tot i que no és la que els defineix musicalment com a grup.

En definitiva ens trobem davant de un notable disc de death metal obscur, agressiu, cavernós, de la vella escola, però que sap mantenir una petita porta oberta a la vessant més melòdica del seu estil.