 Crítica àcida i divertida de la societat per part d'aquests singulars personatges de Pamplona... Que això ja ho havíeu sentit dels anteriors discos de Koma? Potser aquí resideixi "l'encant" d'aquest "Criminal", en el seguir fent una música fresca i actual, corrosiva i divertida, i que no ens sembli una simple repetició dels anteriors treballs.
Tot i que la promoció del disc ens digui que han innovat molt, és el que diuen sempre les discogràfiques, per sort no és un grup de Happy Metal que hagin fet un disc més empalagós, cert és que pot costar d'empassar, però per l'acidesa i corrosió que desprèn... podríem dir que musicalment han madurat i tenen una base guitarrera molt més sòlida i amb alguns detalls tècnics que els separen cada cop un xic més de grups que fan un estil similar i amb qui sempre se'ls ha comparat.
I el més important, mantenen aquell bon rotllo, aquell feeling i aquella potència als temes que poden arribar tant a un fan del Hark Rock fins a un amant del Death (que a molts cantants de Death ja els agradaria tenir la veu i les cordes vocals d'en Brigi).
Dins d'aquest bon rotllo podríem destacar "Jack Queen Jack" que segurament afegirà al seu bestiari de personatges com marquesos i catadors de vinagre a aquest "Jack destirpador de amígdalas", "Un Plan Criminal" que en els propers anys farà que provem de trobar semblances físiques entre algun dels Koma i els nous membres de la familia reial espanyola; i, sobretot, si després d'haver sentit el seu himne de batalla us va fer odiar encara més al vostre "jefe", no us quedeu sense escoltar "Das Pena", segurament la més potent del disc i que farà que aquest odi que teníeu o que encara teniu cap a aquell "empollón" de la classe (alguns vàrem ser uns desgraciats i en teníem dos), no augmenti, sinó que es torni en una ràbia assassina que deixaria a qualsevol criminal en ridícul.
Lluís Batlle
|
