Promocionalment se'ls ha definit com el buldòzer del metall espanyol, i per una vegada, i espero que no serveixi de precedent, crec que estic d'acord amb aquesta definició. Això sí, sempre han estat un buldòzer simpàtic, plens d'ironia i humor de diferents tonalitats, tot això en les dosis justes i precises per a no perdre l'objectiu principal que tendeix a ser recordar-nos la crua realitat o fotre’s amb algú. Algú que pot ser tant la família reial espanyola com els caps rapats, no hi ha diferència de classes, la mala llet es reparteix per igual a uns i altres, i és que Koma en aquest sentit és del més demòcrata a l'hora de repartir hòsties en forma de música.
En aquest “Sakeo” tenim una ironia un xic més amagada sota una mala llet molt més visceral, tant a nivell musical com en les lletres. Pot ser que consideressin que amb “El Sonajero” cançó que hauria d’ implantar-se com a cançó del estiu, s'han passat quant a conya dins del cd, o al millor va ser per descarregar tot lo acumulat a la resta de cançons. El fet cert és que és un tema metall-ranxera que fa que se t’escapi el somriure encara que ho provis d’evitar. La única cosa que trobo a faltar és una mica més d'ironia i humor repartits al cd, que hi segueixen estant, però més ocults del que ens tenen acostumats, i més quan el que impacta de primeres d'aquest nou disc és la seva potència i agressivitat.
Torna Koma, i amb els navarresos torna la visceralitat musical. Aquest “Sakeo” acontentarà a tots i cadascun dels seus fans, encara que potser no sigui tan fàcil endinsar-se per primera vegada en el seu món amb aquest cd i per captar nous adeptes hauran de tirar dels directes, on aquest nou disc segur que brilla amb més força encara.

Lluís