Vull creure que no sóc l'única persona sobre la terra que intenta dia a dia evolucionar, fer les coses una mica millor, tenir una visió més oberta de la realitat que ens envolta. No vull dir amb això que sempre pugui aconseguir-ho, però puc afirmar sense objeccions que ho intento, que almenys estic en el camí. Dic tot això, no perquè estigui practicant pel que podria ser la meva autobiografia, sinó perquè casualment navegant per la xarxa fa unes setmanes vaig poder trobar vàries ressenyes o comentaris respecte al nou treball dels navarresos Koma i tots ells anaven en una mateixa direcció. Un dels millors discos de la seva carrera sinó el millor, un so dur i contundent, una coordinació instrumental envejable, una qualitat lírica única, i diversos altres etcèteres que em van motivar a avançar l'escolta del disc abans del que tenia planificat. A veure, què voleu que us digui? Acostumo a ser bastant sincer, per la qual cosa sense embuts diré que a mi m'ha semblat precisament tot el contrari. És del pitjor que els he escoltat fer als navarresos. Contundent sí, coordinats també, compactes molt, ritme el que vulgueu. Però la lírica és bastant fluixa per no dir patètica en alguns casos, els temes en general (sí, hi ha alguna excepció) manquen de força real o fins i tot de ganxo i en la majoria de casos sonen buits i forçats. Suposo que el fet de no cobrar per fer aquest treball m'ajuda a deixar anar la més crua sinceritat, però crec que és just lloar tota la carrera dels Koma perquè sempre ens han agradat, de la mateixa manera hem de dir les coses negatives quan aquestes apareixen. I "La Maldición Divina" és un àlbum totalment prescindible en la discografia particular de qualsevol persona del món.

Sergi