Per a mi, Korn mai no han estat una banda de grans discos, sí una banda de discos amb magnífics singles en ells, i després, la resta, qüestionable.
I crec que amb aquest nou (i novè d'estudi ja) treball, s'han equivocat, han intentat repartir la qualitat, la potència, les coses rares per igual en tots els temes, i sí, no estan mal, però costa trobar un single que t'entri de bones a primeres i als deu segons ja t'estiguis preguntant perquè carall portes pantalons militars i botes en comptes d'un xandall i sabatilles esportives amb el que saltaries millor.
Escoltes el disc i vas pensant "no està mal, no està mal". l'escoltes per segona vegada i penses "no està mal, no està mal" però encara que vagis per la tercera escolta, vas esperant trobar aquest tema, aquest single, aquesta cançó que et farà convèncer-te que les altres estan a un nivell superior del que en realitat estan i que tens en les teves mans un altre bon disc de Korn. però no la trobes.
Més que el grup en sí, trobo que ha fallat el productor, han contractat Ross Robinson, qui produís seus dos primers discos, i crec que no ha evolucionat com ho ha fet el grup, i el resultat ha estat que cap d'aquests nous temes desprèn aquesta espurna que ens crida l'atenció, que li faci ser single destacat del disc, això sí, com a temes perquè la gent salti i boti en els seus concerts, serveixen tots i cadascun d'ells.

Lluís