 Érem pocs i va parir l'àvia! Au, alegria! Qui més falta per treure el seu disc en solitari? Al final m'acabaré creient que aquí tot el món pot treure un disc quan li surt dels collons.
Mentre Stratovarius com a conjunt han decidit prendre's un descans, els components que formen el grup van fent les seves cosetes en solitari (encara que espero que segons quines cosetes les facin acompanyats per almenys una persona i del sexe oposat) i mira, ara el cantant de la susdita banda finesa vol provar sort amb un disc sota el seu nom.
Què voleu que us digui? Doncs per començar que serà bo o dolent, però el Kotipelto aquest d'estúpid no en té un pèl. Només cal mirar els músics que s'ha buscat per a que posin so a l'àlbum i trobem personatges com Mike Romeo (guitarra dels Symphony X), Roland Grapow (ex guitarra de Helloween, ara a Masterplan), Jari Kainulainen (baix a Stratovarius), Mikko Harkin (teclats a Sonata Arctica), entre d'altres.
L'aparador promet, però a mesura que anem recorrent el disc, l'única cosa que trobem són cançons a mitjos temps, molt monòtones en quant a estructura i so (sobretot vocal), i en definitiva (i per no estendre'ns més perquè total, pá què?) un disc molt però que molt avorrit.
Sergi
|
