The Kovenant, antics Covenant (a seques i amb una menys radical "C"), van decidir, fa ja quatre o cinc anys, deixar els terrenys més blackies per endinsar-se en les aigües de l'industrial, el gòtic i el cyber, això és, el cyber-gòtico-industrial. Se'ls ha criticat per totes bandes i per moltes raons, ja per la pèrdua de potència, ja per l'assimilació de sons electrònics, per la seva recentment adquirida "comercialitat" o pel poc profit que se li treu al gran HellHammer… Tot això és veritat, però jo tinc la sensació que el grup té assimilada aquesta allau de crítiques des del mateix instant en què es van decidir a canviar de direcció musical.

Jo, la veritat, m'atreviria a fer dues valoracions, l'una a curt termini i a llarg l'altra. A curt termini, analitzant aquest disc individualment, The Kovenant sonen més que bé, amb una encertadíssima conjunció de metall amb les tendències més actuals i amb una elaboració dels temes prou interessant. A llarg termini, tenint en compte la trajectòria de la banda no hi ha dubte de que han perdut el nord fa ja molt de temps, i que difícilment aconseguiran retrobar-lo si segueixen per aquest camí; només falta saber si tenen intenció de fer-ho… Jo de moment em quedo amb el gaudi que em suposen els impulsos d'un bon disc de metall cyber-gòtico-industrial, que malgrat els inconvenients no ha deixat de complir grosso modo amb les expectatives que tenia dipositades en ell.

Ivan Sàez