Sense massa que oferir. I, sincerament, aquí ho podríem deixar. Mille, Ventor i els seus acompanyants tenen la excusa per a sortir de gira i oferir als seus fidels el que desitgen: els clàssics, i d’aquí no en trauran ni un.
Per a aquells que els admiràvem pels “Coma Of Souls”, “Renewal” o “Endorama”, “Hordes Of Chaos” és literalment una decepció. Crec que el transfons era un senzill intent de creuar el so cru i visceral dels seus primers treballs amb reminiscències melòdiques dels seus grans àlbums. Però apart d’una excel·lent tècnica per a estripar notes a tota velocitat, res de res.
Podríem comparar aquest disc amb l’ultima proposta d’Iron Maiden. Si és una total i absoluta falta d’idees que li diguin a en Bruce Dickinson: canta seguint el ritme del riff, és igualment intolerable que Mille cregui que és una bona idea acabar tots els presumptes cors cridant com un posseït… bé, cridant encara més del que fa en els temes en si, o és que encara existeix algú que sigui capaç de dir que aquest individu és un cantant com Déu mana.
Desitjo que rectifiquin pel pes de les glories passades, però actualment Kreator s’han apuntat al carro de treure disc per a tenir una excusa per tocar en directe. Devi