Jo de gran vull ser un rocker infatigable. De veritat. Això implicaria moltes coses bones i només algunes de dolentes… El dels Krokus no és un mal exemple a seguir per aquesta finalitat: llarga trajectòria, molts concerts, molts discs, evolucions constants i majoritàriament encertades, absències i retorns.

Arribats al punt de "Rock The Block", catorzè treball d'estudi dels suïssos-menjadors-a-sac-de-xocolata-milka-de-la-vaca-lila-objecte-de-graffiters-desalmats, plasmen en la seva música tota l'experiència acumulada. És veritat que han perdut ja bona part de la ràbia i l'ímpetu inicials i han encaminat la seva música vers un Hard Rock més arrelat i més clàssic si cal, del que practicaven fins fa quatre dies. Els veig com aquell corredor d'una marató, ja una mica pureta, que en el seu moment arribava entre els primers de molts milers, que ha decidit que el pas del temps, unes poques arrugues i segur que també uns quilets de més no seran obstacle per a seguir gaudint de l'arribada a la meta, de la seva passió per fer coses, com tampoc no seran un impediment per que els demés fruïm de la bona feina d'aquests mestres rockers en grans temes com "Mad World", "Looking To America" o el propi "Rock The Block".