Nou disc dels alemanys liderats per la simpàtica coreana Ji-In Cho, mantenint l'estabilitat de la formació un disc més.
Per qui no sàpiga què fan Krypteria, els direm que no són ni una banda d'alternatiu, ni una de death o metalcore, per tant, i amb una fémina al capdavant, solament queda una alternativa: gòtic.
És aquest gòtic entre power i simfònic que no ha sabut superar la primera dècada del nou mil.lenni, s'ha repetit, reiterat i recopiat a si mateix una vegada i una altra, fins a fer-nos-lo avorrir per complet.
Krypteria no se salven de la crema, i encara que en algun tema veiem intencions d'intentar anar una mica més allà, de buscar alguna fórmula una mica més original, de buscar línies vocals un tant diferents, es queden en això, en les intencions, ja que el resultat final no resulta atractiu ni destacable per sobre de tots aquests discos que ens han atabalat tant en els darrers anys.

Lluís