Malament anem quan el cantant d'un grup publica un disc en solitari i aquest et convenç amb molta més solvència que el grup mare. James LaBrie ha arraconat, encertadament als seus Mullmuzzler i sota el seu propi nom ha publicat una autèntica joia que, per a mi, i sens dubte, porta camí de convertir-se en un dels discs de referència de l'any, si no ho és ja. El canvi dràstic que ha donat en aquest disc, en quant al seus àlbums en solitari es refereix, aportant un dinamisme molt més metàl·lic en la música, molt en contraposició als passatges més relaxats amb els que treballava anteriorment, s'ensamblen a la perfecció amb la seva veu. Potser aquest és el disc que més convenci als fan de Dream Thealica, perquè és en el que ha donat un repàs de consideració al imperfecte "Train Of Thought", amb la seva mateixa contundència, amb els justos lluïments tècnics de cara a la galeria i amb la demostració, perfecta un cop més, de que de James LaBrie sols n'existeix un.

Xavier Ardevol (Devi)